Es donarà una pinzellada de com es pot aprofundir en l’estudi dels triangles i quadrilàters, per tal de descobrir-ne algunes propietats. Es donaran idees per dissenyar activitats a l’aula i veurem com el programa GeoGebra de geometria dinàmica pot ajudar en la fase de simbolització, de manera pràctica i sense demostracions formals poc adequades a Primària.
La comunicació mostra una experiència en la qual oferim a l’alumnat un conjunt de propostes multinivell de manera que pot triar i organitzar-se amb diferents graus d’aprofundiment segons les seves necessitats. S’incorporen diferents contextos per tal d’afavorir la transferència d’aprenentatges i s’ofereixen diferents eines de regulació dels aprenentatges emmarcada en un entorn de treball col·laboratiu.
En antics textos xinesos, en particular els Nou Capítols (Jiuzhang Suanshu) (s. I dC), apareixen procediments que permeten copsar com els xinesos van començar a treballar amb positius i negatius en la resolució de sistemes d’equacions. Permeten dissenyar activitats d’aula per una millor comprensió i maneig dels nombres negatius
Brahmagupta (598-670), en Brahma-sphuṭa-siddhanta introdueix l’aritmètica dels nombres positius, els negatius i el zero. Alguns fragments d’aquesta obra són el punt de partida per a dissenyar activitats d’aula que contribueixin a una millor comprensió d’aquests nombres per part de l’alumnat.
A partir de l’anàlisi de textos de matemàtics rellevants com Stifel (1487-1567), Bombelli (1526-1572), Cardano (1501-1576), Girard (1595-1632) o Wallis (1616-1703), s’evidenciaran algunes de les dificultats sobre la comprensió dels nombres negatius i es donaran idees per dur-los a l’aula en forma d’activitats riques, competencialment parlant
Presentem la recerca en Educació Matemàtica que estem fent en l’àmbit de la modelització estadística en l’educació secundària. En estudis anteriors vam observar els models creats per l’alumnat de secundària en una activitat de modelització estadística. Ara pretenem estudiar específicament la forma en la que desenvolupen els models durant l’activitat i identificar els episodis claus en el procés de modelització.
Com a professors, quan presentem a la nostra classe una tasca esperem obtenir una reacció determinada. El qüestionament sobre el que va provocar una tasca es pot sistematitzar amb eines de reflexió, com ara la idoneïtat didàctica (ID). En aquesta proposta compartim els indicadors de la ID presents a una tasca de càlcul mental per a alumnes de cinquè de primària.
La mesura de la longitud és un component crucial en l’educació matemàtica. Mitjançant la comprensió sobre la trajectòria d’aprenentatge de la mesura de la longitud podrem millorar les estratègies d’ensenyament-aprenentatge per afavorir l’adquisició de la competència per part dels infants. L’objectiu és crear un instrument per situar als alumnes en la trajectòria hipotètica d’aprenentatge, conèixer en quin punt es troben i ajudar-los a avançar per aquesta
Es presenta una proposta dirigida als infants de 0-3 anys relacionada amb els sorrals i les safates d’experimentació. A l’interior d’aquests sorrals i de les safates, hi trobarem diferents materials que potenciaran la creativitat i el coneixement de l’entorn. Els infants a través del joc lliure, hipòtesis de treball i assaig-error aniran construint conceptes matemàtics.
Hi ha diversos estudis, alguns d’ells ben recents, que fan referència a les matemàtiques que aprenen els infants de 0 a 3 anys. La recerca que es presenta es basa en l’anàlisi del disseny dels espais d’aprenentatge i dels materials a les aules de 0- 3 anys de les EBM de Vic. Es farà una introducció del procés de recerca per poder presentar i aprofundir en el disseny dels espais i materials que es van introduir arran d’aquest procés de recerca i de la formació.