Es presenta l’Enfocament dels Itineraris d’Ensenyament de les Matemàtiques, que promou l’aprenentatge a partir de seqüències que inclouen contextos informals (situacions reals, materials i jocs); intermedis (recursos literaris i tecnològics) i formals (recursos gràfics), i s’exemplifica amb una proposta d’itinerari de l’estadística i la probabilitat de 3 a 12 anys.
Es donarà una pinzellada de com es pot aprofundir en l’estudi dels triangles i quadrilàters, per tal de descobrir-ne algunes propietats. Es donaran idees per dissenyar activitats a l’aula i veurem com el programa GeoGebra de geometria dinàmica pot ajudar en la fase de simbolització, de manera pràctica i sense demostracions formals poc adequades a Primària.
La comunicació mostra una experiència en la qual oferim a l’alumnat un conjunt de propostes multinivell de manera que pot triar i organitzar-se amb diferents graus d’aprofundiment segons les seves necessitats. S’incorporen diferents contextos per tal d’afavorir la transferència d’aprenentatges i s’ofereixen diferents eines de regulació dels aprenentatges emmarcada en un entorn de treball col·laboratiu.
Mostrem tres tasques de modelització matemàtica per presentar dues idees. La primera que aquest tipus de tasca es troba dins del marc de l’educació STEM. La segona, que en aquests casos les matemàtiques lideren el desenvolupament de l’activitat. Aquesta segona idea ens sembla pertinent ja que entre professorat i recercadors existeix la preocupació per la irrellevància en que de vegades cauen les matemàtiques a les tasques STEM.
Ens preguntem: “On som?” Per afrontar el repte de la descripció i interpretació de l’espai en què vivim i que ens envolta: la nostra habitació, l’aula en la qual estudiem, els carrers i els edificis de la vila on vivim, l’estructura urbanística de la població, etc. Ens preguntem: “Com és aquest objecte?” Per desenvolupar la nostra capacitat de comunicar el que veiem, el que notem i sentim, les característiques, les propietats de l’objecte. I per a això necessitem de la geometria, del seu vocabulari, de la seva capacitat per establir les característiques de les formes, dels cossos, de l’espai, necessitem de la seva capacitat per establir relacions.
Amb un material tan comú com els tetrabriks es pot construir qualsevol poliedre a partir de les seves arestes i vèrtexs. Aquest tipus de construcció obliga als alumnes a fer un estudi previ dels elements principals del poliedre que han de construir i permet un aprofundiment interessant en les característiques de la figura i, alhora, visualitzen millor les tres dimensions d’una figura tridimensional
Començarem amb una introducció històrica i continuarem amb un vídeo on parlarem del dòmino, el Tetris i els pentòminos. Veurem com obtenir-los i enumerar-los tot presentant activitats d’aula sobre construcció de rectangles, lletres, duplicar i triplicar els pentominos. Tot seguit generalitzarem a 3D obtenint els pentacubs i activitats que es poden fer amb ells.
Adaptació d’una activitat del professor Jill Stevens a la revista del NCTM per treballar models matemàtics en situacions que puguin plantejar-se en la vida quotidiana de l’alumnat de batxillerat, tot utilitzant eines tecnològiques, de forma experimental i motivadora.
Una proposta didàctica que tracta d’emprar les operacions bàsiques d’operacions amb matrius (suma, producte i càlcul de la inversa) per mostrar els fonaments de la criptografia alhora que una aplicació de les Matemàtiques. També analitzarem els inconvenients i les vulnerabilitats dels sistemes presentats. Per tal d’agilitzar les operacions de càlcul es mostrarà com implementar tots aquests processos amb l’ajuda d’entorns CAS Sympy de Python.
Posarem les bases per tal que l’alumnat d’Infantil i Cicle inicial sigui capaç de comprendre el concepte de quantitat, tant en nombres d’una xifra (Educació Infantil) com de dues (Cicle Inicial). Per fer-ho, utilitzarem dos materials, els reglets de Cuisenaire i unes targetes que representen de manera gràfica els grups d’un (unitats) i de deu (desenes).