Comunicacions enllaçades

#Infantil, #Secundària obligatòria, @Canvi i relacions, @Espai i forma, @Estadística i atzar, @Numeració i càlcul, N2. Connexions i contextos - Construir ponts i models, N3. Recursos materials i tecnològics - Eines d’aula

 
 

El teorema de Pitàgores als Elements d’Euclides (ca. 300 aC.) i a l’obra xinesa Els Nou Capítols (ca. s.I dC).

Iolanda Guevara INS Badalona VII (Badalona)

Carles Puig-Pla ETSEIB – Universitat Politècnica de Catalunya (Barcelona)

Fàtima Romero Inspecció d’Educació Serveis Territorials del Maresme-Vallès Oriental (Mataró)

En aquesta comunicació es presenta una proposta didàctica implementada amb alumnes de 3r curs de l’ESO que a partir de la història de les matemàtiques permet veure com un mateix objecte matemàtic es treballa de dues maneres ben diferents. Les dues activitats estan dissenyades a partir de textos matemàtics originals o traduccions reconegudes d’aquests textos. Un dels textos escollits prové de la matemàtica grega: els Elements d’Euclides (ca. 300) i l’altre de la matemàtica xinesa: els Nou Capítols sobre els procediments matemàtics (ca. s. I). Aquestes activitats es van dissenyar dins de l’àmbit de treball del grup d’història de les matemàtiques d’ABEAM.

Document definitiu

 
 

Introducció a la mesura de la incertesa. La correspondència entre Pascal i Fermat i el problema dels punts (1654)

Fàtima Romero Vallhonesta Inspecció d’Educació Serveis Territorials del Maresme-Vallès Oriental (Mataró)

Maria Rosa Massa-Esteve Dpt. de Matemàtiques UPC Barcelona TECH (Barcelona)

L’activitat que presentem està dissenyada a partir de la correspondència que van mantenir Blaise Pascal (1623-1662) i Pierre de Fermat (1601-1665) l’any 1654 sobre l’anomenat problema dels punts i a partir també d’altres textos rellevants que serviran per posar l’alumnat en el context de les probabilitats. El disseny es va fer dins l’àmbit de treball del grup d’història de matemàtiques d’ABEAM i els seu objectiu és que els alumnes aprenguin conceptes i processos matemàtics a través de la seva història.
La correspondència entre Pascal i Fermat sobre quin és el repartiment més just de les apostes en una partida inacabada, és un exemple molt il·lustratiu sobre el procés de raonament matemàtic i posa de manifest els dubtes que tenien matemàtics de la talla de Pascal i Fermat a l’hora de resoldre alguns problemes. El procés per arribar a la solució pot contribuir a què els alumnes s’adonin que el treball en equip és important quan es tracta de construir coneixement.

Document definitiu

 
 

L’equació de 2n grau en el tractat Kitāb al-Mukhtasar fī hisāb al-jabr wa’l-muqābala (ca. 813)

Maria Rosa Massa-Esteve  Dpt. de Matemàtiques UPC Barcelona TECH (Barcelona)

Carles Puig-Pla ETSEIB – Universitat Politècnica de Catalunya (Barcelona)

L’activitat que presentem està dissenyada a partir de la justificació geomètrica de la resolució de l’equació de segon grau en el tractat Kitāb al-Mukhtasar fī hisāb al-jabr wa’l-muqābala, i emfasitza  el raonament visual, alhora que combina l’àlgebra amb la geometria.
L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes aprenguin conceptes i processos matemàtics a través de la seva història.
L’objectiu d’aquesta comunicació és analitzar alguns aspectes rellevants del desenvolupament històric de l’àlgebra prenent com a fil conductor diferents maneres de resoldre l’equació de segon grau al llarg de la història que poden ser emprades a l’aula per ajudar l’alumne a entendre millor els procediments algebraics. Aquesta activitat es va dissenyar dins de l’àmbit de treball del grup d’història de les matemàtiques d’ABEAM.

Document definitiu

 
 

La importància de la història de les matemàtiques en els currículums de les educacions primària i secundària

Carlos Dorce Polo  Universitat de Barcelona (Barcelona)

La presència de la història de les matemàtiques en els actuals currículums tant de l’educació primària com de l’educació secundària és gairebé testimonial. Per corroborar aquesta realitat, només cal obrir qualsevol dels llibres de text que inunden les aules del nostre sistema educatiu i veurem com els requadres als marges de les pàgines i algunes seccions parcials són les úniques evidències d’un recurs que no només és útil en el procés d’aprenentatge, sinó que aporta cultura científica i transversalitat acadèmica. És doncs de vital importància obrir un debat sobre la importància d’aquesta disciplina i la seva necessària inclusió en els temaris oficials.

Document definitiu

 
 
 

On? Aula B6
Quan?12/07/2016 (09:00 - 11:00)