Mikel Martin – Fundació Llor (Sant Boi de Llobregat)

La taula aporta dues experiències per aplicar amb alumnes de secundària. Polinomis amb regletes acosta l’alumnat a l’operativitat bàsica dels polinomis d’una forma visual i geomètrica amb l’ajut de les regletes i partint d’un context real. La mateixa, intenta complementar i donar altres alternatives a la forma habitual de la suma, resta, producte, divisió i descomposició polinòmica. L’altra experiència, sota el títol de Potències sense propietats, dibuixa una altra forma d’arribar al càlcul de les potències d’igual i diferent base a partir d’un cas en el context real i, permetent que sigui l’alumne qui, des de diferents perspectives, arribi a la generalització, és a dir, a entendre la necessitat de la potència i a
les propietats que governen aquesta operativa.

Document definitiu
 
 

Meritxell Lucini +Kmates

En aquesta taula es podran veure diferents activitats i rutines d’aula que permeten fomentar i desenvolupar el sentit numèric per tal de millorar la fluïdesa i l’eficiència en el càlcul. Totes aquestes activitats tenen com a denominador comú el fet que promouen el discurs matemàtic entre iguals, mitjançant la verbalització del procés seguit. El més important d’aquestes activitats és com es duen a terme i és per això que es farà molta incidència en la metodologia a seguir. El material que es necessita és el mateix que podem trobar ja a moltes de les nostres aules de primària. Aquestes activitats permeten treballar tant la competència matemàtica, com la competència comunicativa i lingüística i d’aprendre a aprendre.

Document definitiu

Fernando Blasco – ETS de Ingenieria de Montes, Forestal y del  Medio Natural (Madrid)

En aquesta taula presentem diferents activitats que es poden dur a terme amb calendaris: des construcció de calendaris utilitzant políedres fins a jocs de màgia en què intervenen algoritmes d’endevinació del dia de la setmana o de predicció de sumes. A més de ser un contingut propi en Educació Primària (dies de la setmana, mesos, anys de traspàs, …), les activitats que es mostraran són útils per  conceptes sobre divisibilitat, aritmètica modular i construcció de políedres.  Depenent del nivell educatiu en què es facin servir es pot fomentar el càlcul mental. També es mostraran alguns aspectes recreatius i d’enginy dels calendaris.

Document definitiu

Albert Herrero – INS Lluís Domènech i Montaner (Canet de mar)

En aquesta taula es presenten diversos materials d’aula manipulables que permeten, principalment, visualitzar conceptes..  Tots coneixem la circumferència, però, som conscients de la quantitat d’eines i mètodes que la permeten traçar? I, en quina propietat es basen? Els centres dels triangles es poden trobar: amb estris de dibuix, amb GeoGebra… i també plegant paper. Si combinem tots tres recursos, la classe pot ser prou motivant.  La mitjana aritmètica s’acostuma a definir com un índex numèric. Tot i això, també té un sentit físic, pensant en equilibris o, fins i tot, de justícia en repartiments. Els hexaflectàgons, són figures sorprenents, que donen força per cavil·lar, i divertir-se… Part del material que es presenta va ser confeccionat per alumnes del Màster de Formació del Professorat de Matemàtiques.

Document definitiu

Alumnes del Grau en Mestre Educació Primària Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona

L’objectiu de la proposta didàctica que es presenta a la present taula és transmetre als i les mestres les possibilitats didàctiques que ofereix el treball amb fotografies. En efecte, la fotografia és una activitat habitual al di a dia de la nostra societat i, per tant, ha de formar part de les activitats que es duen a terme a les aules, sense necessitat que esdevingui el centre  d’aquestes, però sí essent un recurs a tenir en compte. A més, un segon objectiu és proporcionar idees i recursos als docents per al seu ús i adaptació a les aules. D’aquesta manera, podem distingir dues activitats diferents.

Document definitiu

Luis Cros – Escola Pia Sarrià-Calassanç (Barcelona)
Laia Miró – IES Joan Brudieu (La Seu de Urgell)

Les activitats que es presentaran en aquesta taula són algunes de les que es poden fer amb un material low cost i proper com és un joc de parxís. Hem deixat a part les activitats amb daus perquè és un recurs tan versàtil que necessita una taula per ell sol. Hem escollit aquestes perquè són les que més gràcia ens han fet, de les que més suc hem pogut treure les hem portat a l’aula i les que han aconseguit un aprenentatge més significatiu d’allò que volíem ensenyar als alumnes. En aquesta selecció hem recollit activitats per infantil, per primària i per secundària. Aquesta és una taula oberta per què experimenteu, manipuleu i expliqueu experiències pròpies. Esperem els vostres suggeriments per ampliar aquest recull d’activitats: Compartir per aprendre.

Document definitiu

OAK House

Presentem el treball realitzat pels nostres alumnes en diferents activitats relacionades amb la probabilitat en el curs de 2n d’ESO.

Document definitiu

Rosa M. Sala Pi  – Grup Perímetre (Girona)

Ester Bosch Casas  – Grup Perímetre (Girona)

Anna Rodríguez Casas – Grup Perímetre (Girona)

Observant i manipulant els diferents materials de la taula podreu trobar diverses opcions per
treballar la numeració per a petits i grans.
“Quants cigrons hi ha en un kg de cigrons?”
“Com visualitzes la descomposició del nº 100?”
“Quins números equivalents pots col·locar a la recta numèrica?”
Una bona selecció de materials ens ajuda a que els alumnes busquin respostes a bones
preguntes. A la vegada, el material és ric quan, després de respondre-les, en genera de
noves.

Document definitiu
 
 

Daniel Ruíz Aguilera – Universitat de les Illes Balears (Palma)

En aquesta taula veurem com es poden construir diferents mosaics a partir de les sis peces de pattern blocks, dissenyades de forma especial per afavorir la creació de diferents patrons. Entre d’altres, es poden construir els tres mosaics regulars, i set dels vuit semiregulars. A més, es presentaran diferents maneres de presentar-los a l’aula: copiant l’estructura, a partir de preguntes simples o a partir de les definicions.

Document definitiu

David Barba – PuntMAT
Cecilia Calvo – PuntMAT

Des de fa tres cursos la gent del PuntMat publiquem un blog en el que recollim activitats de Matemàtiques que ens agraden per portar a classe, bàsicament en els nivells de Primària i ESO. Hem triat 10 activitats que recollim en aquest document. A la taula en tindrem una mostra.

Document definitiu

Mireia López Beltran – ICE de la UPC (Barcelona)

Cyntia Riquelme Carvallo – Padre Damián Sagrats Cors (Barcelona)

Els problemes del “Fem Matemàtiques” són un bon recurs com activitats competencialment riques ja que presenten reptes on els alumnes s’hi enganxen fàcilment. En el nostre bloc recollim alguns d’aquests problemes i la diversitat de respostes, estratègies i processos que l’alumnat dóna a partir de les seves produccions, així com propostes d’avaluació dels nivells competencials mostrats.
Al taller treballarem en equips alguns d’aquests problemes en situació d’alumne (amb material manipulatiu i applets). Mostrarem exemples de respostes dels alumnes, a vegades sorprenents des de la nostra perspectiva, per a realitzar-ne una avaluació competencial.
Es donaran eines i recursos perquè els alumnes aprenguin a raonar matemàticament proposant la resolució de problemes com a nucli de la classe de matemàtiques.

Document definitiu

Maria Teresa Navarro – IES Veles e Vents (Torrent)

Daniel Vila – CASIO

La calculadora científica es troba generalitzada entre l’alumnat d’ESO i Batxillerat, en canvi però, amb prou feines es treu profit de les possibilitats didàctiques que ens ofereix.
Amb l’objectiu de donar a conèixer les diferents opcions d’aquest tipus de calculadores, així com per oferir al professorat materials que puguin utilitzar a l’aula, des de fa tres anys la FESPM promou un grup de treball de calculadores, en format de seminari, on s’elaboren materials que es porten a l’aula.
En aquest taller es realitzarà una descripció i maneig bàsics de la calculadora científica i, a continuació, es treballaran materials elaborats pels professors del seminari.
El taller es realitzarà amb els nous models de calculadores configurables en català, ClassWiz de CASIO,  donades les seves noves i millorades prestacions didàctiques.

Document definitiu

 
 

Presentació

Marga Canet i Grau – Escola Mogent (La Roca del Vallès)

Mònica Noguera Plaja – Escola Mogent (La Roca del Vallès)

Joana Usero Cazorla –  Escola Mogent (La Roca del Vallès)

Sònia Usero Cazorla – Escola Mogent (La Roca del Vallès)

Els reglets de Cuisenaire és el material que utilitzem a l’escola que ens permet solucionar qualsevol situació matemàtica que sorgeix a l’aula. La manipulació i l’experimentació d’aquests materials ajuden a construir en l’alumne el pensament i el raonament matemàtic.
Dividirem el taller en dues activitats paral·leles. Una serà d’educació infantil: la descoberta del valor numèric dels reglets, la descomposició i composició dels deu primers nombres i les sumes dobles relacionant-les amb les taules de multiplicar. A l’activitat de cicle superior elaborarem un mural on es representa la relació entre fracció-decimal-percentatge i treballarem els conceptes de quadrat del número, cub del número, arrel quadrada, càlcul de fraccions, mcm, mcd… a partir dels reglets. Aplicarem aquest treball a situacions reals a través de la resolució de problemes.

Document definitiu

Grup MatGI (Girona): Mireia Alemany, Guillem Bonet, Raül Fernàndez, Imma Font, Anna Manrique, Sílvia Margelí, Victòria Oliu, Mireia Pacreu, Sandra Soliguer, Quim Tarradas

Des del grup MatGI, us volem presentar diferents idees per treballar d’una forma manipulativa, intuïtiva i fresca el raonament i la lògica a educació primària i secundària.
En aquest taller us presentarem dues propostes per treballar la geometria a dos nivells diferents (per a educació primària i per a nivell d’ESO): En la primera proposta, es treballaran temes d’àrees, perímetres, simetries, paritat, recompte d’opcions… En la segona proposta, es proposa treballar les mediatrius d’un segment, les bisectrius d’un angle i els eixos de simetria d’una figura.
Si us heu preguntat mai de quantes maneres es pot dividir un triangle equilàter en 4 parts iguals o com aconseguir retallar aquest triangle només en un sol tall, aquest taller és per a vosaltres!

Document definitiu

Combinatòria en educació infantil

José Ángel Murcia Carrión – Facultat de Educación. Centro de Formación del profesorado. Universidad Complutense de Madrid

Es descriu la necessitat de plantejar problemes d’estructura combinatòria en educació infantil i primària dins d’un entorn de joc i manipulació, recolzant-se en eines com les taules de doble entrada i ensenyant la conveniència de què els alumnes estiguin habituats a fer-ne ús.

Document definitiu

Matemàtiques manipulatives a Cicle Inicial de Primària: una experiència de canvi metodològic a Badia del Vallès

Joaquim Reyes – Escola Las Seguidillas (Badia del vallès)

A l’Escola Las Seguidillas de Badia del Vallès, a finals del curs 2013-2014, convençuts que el sistema d’ensenyament-aprenentatge que estàvem desenvolupant, basat en els llibres de text, no estava donant els resultats adequats, ens plantegem fer un canvi metodològic on el treball manipulatiu i els aspectes significatius relacionats amb l’entorn fossin els centres de la nostra activitat educativa a l’àrea de matemàtiques.
En aquesta comunicació us presentarem les motivacions que ens van conduir a aquest canvi, les claus de la metodologia que estem utilitzant, alguns exemples de les activitats que realitzem en el dia a dia de l’aula i, finalment, la valoració positiva després de dos cursos amb els resultats assolits pels alumnes.

Document definitiu

L’ús de materials manipulables en les aules d’infantil i primària

Maria Àngels Rueda Portilla – CEIP Son Anglada (Palma)

La present comunicació pretén donar a conèixer el canvi metodològic progressiu que s’està fent al CEIP Son Anglada, de Palma, en l’àrea de les matemàtiques. A partir de la implementació de tallers de matemàtiques amb materials manipulatius, es mostrarà un paradigma com a base del canvi i un model metodològic i organitzatiu per al dia a dia a l’aula. Es posaran exemples d’activitats que s’han duit a terme amb diversitat de materials manipulables, així com d’altres no estructurats o de la vida quotidiana, i per a diferents edats i continguts. Finalment, es farà una valoració d’aquesta experiència, tant per part de l’alumnat com per part del professorat.

Document definitiu

Els minimons

Judit Mas EBM Can Caralleu (Barcelona)
Mercè Lafarga EBM Can Caralleu (Barcelona)

El que es presenta en aquesta comunicació, és una proposta destinada a infants de 2-3 anys, que consisteix a proporcionar als infants una gran varietat de materials inespecífics, presentats de manera acurada en un espai de considerable amplitud. Mitjançant l’observació i exploració, els nens i les nenes aniran combinant-los per crear, des de la seva visió, els seus propis escenaris estètics.
A través dels materials proporcionats, els infants tindran l’oportunitat d’activar els seus mecanismes innats de pensament matemàtic, buscant l’ordre, les pautes i les regularitats que els ajuden a definir o caracteritzar l’ordre que perceben del món.
La disposició del material propicia que l’infant participi d’una transformació de l’espai i tingui l’oportunitat de vivenciar unes nocions geomètriques que es consideren bàsiques com són els cossos que ocupen aquest espai i les relacions que s’estableixen entre ells.
És una proposta que potencia la creativitat, treballant la recol·lecció, l’organització i la classificació dels materials, la construcció i una incipient representació.
La proposta presentada, es basa en l’observació i la documentació per part de l’educadora, dels processos cognitius que van desenvolupant els infants i de la descoberta de la matemàtica.

Document definitiu

Apropem l’art als infants d’1 a 3 anys

Magdalena Salart i Parra EB Garbí (Girona)
Gerard Guerris i Farré EB Garbí (Girona)

Són moltes les situacions de l’Escola Bressol en les quals els infants mostren els seus gustos, les seves preferències per materials, colors, formes… Són petites però grans accions que poden passar desapercebudes, però que tenen un gran valor pedagògic atès que permeten posar de manifest les individualitats i personalitats dels nens i nenes. Partint d’aquestes reflexions, posem a l’abast d’un grup de 15 infants d’1 a 3 anys diferents obres relacionades amb la pintura, la música i l’escultura, formulant-nos la següent hipòtesi: els infants tindran capacitat per expressar a través de diferents llenguatges (verbal, corporal i plàstic) les emocions que els hi provoquen les obres presentades. En el procés de la proposta verifiquem la nostra hipòtesi i constatem la presència continuada de les matemàtiques informals. En aquest sentit, es conclou que no és necessari parcel·lar els aprenentatges perquè, en el seu dia a dia, els infants aprenen de manera globalitzada.

Document definitiu

Grans i esdevenint autònoms

Marta Vives EB La Mimosa (Sant Cugat del Vallès)

A l’escola bressol La Mimosa, la vida quotidiana és l’eix central de l’ambient educatiu i es viu com una gran oportunitat d’aprenentatge global que afavoreix les relacions, l’autonomia i el benestar de tots els infants.
És en aquesta vida quotidiana on es donen moltes situacions que ajuden a l’infant a crear estructures mentals bàsiques i sobre aquestes construiran tot el coneixement matemàtic posterior.
Una d’elles és l’estona del dinar. Parar taula, servir-se el menjar, gaudir menjant, recollir els estris… totes elles són accions que donen lloc a moltes activitats lògico-matemàtiques i els mestres hem d’acompanyar l’infant en l’adquisició d’aquest aprenentatge. En aquesta presentació mostrarem exemples durant l’estona del dinar d’un grup de grans de 2 a 3 anys.

Document definitiu

Educació matemàtica infantil en contextos realistes: una experiència al Mercat de la Devesa de Girona

Fàtima Dalmau – Escola Camins (Banyoles)

Àngel Alsina – Universitat de Girona (Girona)

Es presenta una experiència en una aula de 5 anys basada en els principis de l’Educació Matemàtica Realista. Des d’aquest enfocament es considera que les matemàtiques s’aprenen en contextos reals o bé realistes, i requereix que la pràctica docent es contempli des d’un punt de vista globalitzat, establint connexions entre els continguts i els processos matemàtics i amb altres àrees de coneixement. Des d’aquest marc, l’activitat descrita gira al voltant d’una sortida al mercat i s’aprofita aquesta situació com un recurs ric i significatiu en experiències d’aprenentatge matemàtic. La planificació i la gestió fomenten que els alumnes: a) prenguin consciència que les matemàtiques són presents en l’entorn; b) usin estratègies per resoldre les situacions problemàtiques que es presenten en situacions quotidianes.

Document definitiu

La botiga del Mogent

Montserrat Fuster Quintana – Escola Mogent (La Roca del Vallès)

L’activitat de La botiga del Mogent té com a objectius l’aplicació de les matemàtiques a la vida quotidiana en un entorn real de compra-venda i el foment de l’ús responsable del material.
És un projecte a nivell d’escola que consisteix a implicar a tots els alumnes en el repartiment del material comú. Es fa des de les dues vessants: la de responsables de la botiga i la de consumidors; tenint en compte que no és un acte puntual sinó que hi ha tot un procés previ, aquest és més autònom en els nivells superiors.

Document definitiu

Els de P3 ens mesurem

Núria Costa Bransuela – Escola Mogent (La Roca del Vallès)

La mesura es treballa com a eix transversal a tota l’escola. L’activitat que es presenta consisteix en el treball realitzat pels alumnes de P3. A partir de la seva pròpia alçada se’ls fa descobrir que el metre forma part d’ells i que aquest metre el podem fer servir per mesurar altres coses com pot ser l’aula. El metre passa de ser desconegut a ser part seva i a partir d’aquí manipulant amb uns llistons de fusta de metre poden mesurar diferents llocs de l’escola comprenent què és mesurar.

Document definitiu

#c2em3int

Ponents:
Núria Rosich Sala – Universitat de Barcelona (Barcelona)
Santi Vilches INS – Arquitecte Manuel Raspall (Cardedeu)
Xavier Vilella – INS Vilatzara (Vilassar de Mar)

Moderadors/Relators:
Pep Bujosa, Albert Herrero I Manel Sol
Ingredients? Contextos, reptes, recursos, models…
Cuina? Gestió d’aula (connectar, resoldre problemes, experimentar, modelitzar…)
Tast? Avaluació i regulació

Com dissenyar la gamificació en l’aula?

Anna Puig – Facultat de Matemàtiques – Universitat de Barcelona (Barcelona)

Inmaculada Rodriguez Facultat de Matemàtiques – Universitat de Barcelona (Barcelona)

Johan Baldeon – Facultat de Matemàtiques – Universitat de Barcelona (Barcelona)

Actualment la gamificació, o el fet d’integrar components de joc en activitats no lúdiques, ha esdevingut una tendència en l’entorn de l’educació. Encara que introduir elements de joc a l’aula no és una idea nova, segueix sent vàlida per a motivar més als estudiants, implicar-los en el procés d’aprenentatge i transformar-los en subjectes actius en el procés. Per tal de gamificar una classe o un curs de forma efectiva, cal dissenyar el procés amb cura i amb eines adaptades als perfils dels estudiants i als objectius d’aprenentatge. En aquesta comunicació presentem les etapes principals del disseny de gamificació i una guia proposada recentment en el context particular de l’educació (LEarner-centered GAmification Framework – LEGA), que facilita el disseny de la gamificació per part dels docents.

Document definitiu

Integrant jocs seriosos a l’aula: una eina d’ajut al professorat

Anna Puig Facultat de Matemàtiques – Universitat de Barcelona (Barcelona)

Inmaculada Rodríguez Facultat de Matemàtiques – Universitat de Barcelona (Barcelona)

En els darrers anys, els jocs seriosos en l’aprenentatge de matemàtiques han anat prenent protagonisme en l’aula i fora d’ella i sovint s’han utilitzat per a comprendre relacions espacials de figures geomètriques, mecanitzar càlculs i per a veure aplicacions reals de conceptes com són les fraccions i els nombres reals. L’atracció especial dels videojocs per part dels nens de primària i de secundària és un incentiu en l’ús d’aquestes eines didàctiques. Generalment però, els jocs que es troben en xarxa són poc modificables pel docent, el seu contingut és fixe i poc adaptable a l’aula, i tampoc permeten un seguiment automàtic dels progressos del jugador. En aquest treball es presenta el disseny de jocs seriosos RPG (Role Playing Game) dedicats a l’ensenyament de fraccions i geometria, així com una eina dirigida als docents per a poder-los configurar.

Document definitiu

La gamificació de l’aprenentatge de l’estadística

Marina Vives Mestres – Universitat de Girona (Girona)

Glòria Mateu Figueras – Universitat de Girona (Girona)

Pepus Daunis i Estadella – Universitat de Girona (Girona)

Després d’explicar les diapositives finals d’un tema d’estadística, presentem el joc i animem a l’audiència a participar. El joc consisteix a competir per equips en una cursa espacial. Cada equip té un color diferent i els respectius coets avancen quan s’encerten les preguntes test prèviament preparades pels professors. L’enviament de respostes es fa mitjançant el mòbil, l’ordinador o la tauleta a través de l’aplicatiu informàtic Socrative. El professorat incentiva la competició i l’esperit de superació. En acabar la cursa es miren els resultats i, el més important, s’analitzen els errors. Això permet comprovar si s’han adquirit els conceptes exposats a classe, consolidar els ja assolits i repassar els que no. Finalment es presenten breument les bases de la gamificació i es posen a disposició eines per a dissenyar una experiència de gamificació.

Document definitiu

#c2em2aula

Ponents:
Maite Gorriz – INS Arquitecte Manuel Raspall (Cardedeu)
Joan Jareño – CESIRE-CREAMAT
Laura Morera – eXplorium

Moderadors/Relators:
Ignasi del Blanco, Jordi Deulofeu I Toni Vila

El què: Què pot aportar l’educació matemàtica per a la formació de persones
competents, crítiques i amb capacitat d’aprendre al llarg de la seva vida?
El com: Quines característiques haurien de tenir les activitats matemàtiques
escolars per afavorir aquesta formació integral?

Eloi Puertas Prats – Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (Barcelona)

En aquest taller veurem com fer servir plaques Raspberry Pi a l’aula com a plataforma de la “Internet de les coses” (IoT). Una raspberry pi no és res més que un ordinador monoplaca de baix cost. S’explicaran les seves principals característiques i veurem com instal·lar un sistema operatiu Linux en ella. Un cop tinguem el sistema funcionant, es passarà a fer una introducció al llenguatge de programació Python mitjançant “notebooks”. Python és un llenguatge d’”scripting” d’alt nivell que, gràcies a la seva simplicitat en la sintaxi del codi, fa que sigui molt adequat per a introduir-se en l’aprenentatge de l’algorítmica. D’altra banda, els “notebooks” són una forma atractiva i simple de presentar i executar codi usant un navegador d’internet qualsevol. Acabarem fent uns quants “scripts” relacionats amb IoT, per a accedir a aplicacions webs, a una càmera connectada a la Raspberry pi i fins i tot a un robot Lego Mindstorm.

Document definitiu

Antoni Gomà Nasarre – INS Joanot Martorell (Esplugues de Llobregat)

Al llarg d’aquest taller es proposa resseguir el contingut del treball de recerca Traient suc d’un tetràedre (Estudi dels punts notables del tetràedre) que Joan Bertomeu, Lluís Borràs, Lluís Caballol, Maria Gas de Cid i Àngels Miralles, alumnes de l’Institut de Tortosa van fer l’any 1983 (premi CIRIT). El treball aporta idees innovadores sobre la geometria del tetràedre i es farà una reflexió sobre els recursos informàtics actuals i els de fa 33 anys, es revisaran aspectes conceptuals de la geometria sintètica  i, paral·lelament, se’n donarà una visió actualitzada amb el GeoGebra 3D i algunes pinzellades amb el CAS. Aquest serà l’aspecte manipulatiu principal per als assistents al taller. Es farà un estudi dels punts notables més coneguts (baricentre, circumcentre, incentre), es caracteritzaran els tetràedres ortocèntrics i es presentarà el filcentre i s’estudiarà quan existeix.

Document definitiu

Enllaç al material

Josep Lluís Pol i Llompart – INS Marratxí (Marratxí)

Són prou coneguts els materials didàctics anomenats dòminos de fraccions que procuren una relació visual i lúdica entre diverses representacions del concepte de fracció. En aquest cas, emperò, l’activitat de classe que es presenta és el fruit d’una investigació duta a terme per alumnes de 1r d’ESO en el marc del concurs Videomat 2016 (producció que guanyà el premi de la seva categoria). Es tracta de saber quines operacions bàsiques (+, -, x, 🙂 es poden fer mirant les fitxes del dòmino com si es tractàs de fraccions. En realitat, la fecunditat d’aquesta mirada prové de la restricció de treballar amb un conjunt concret i finit de fraccions. L’intent d’abastar el màxim d’operacions particulars i diferents (per exemple, 2/2 + 3/2 = 5/2) obliga a reflexionar sobre temes com la divisió per zero, les fraccions equivalents, l’equivalència d’operacions…

Document definitiu

Ramon Eixarch – Wiris  (Barcelona)

La comunitat educativa matemàtica catalana va veure néixer WIRIS el 1999 com una calculadora. Avui WIRIS és infinitament més que llavors: escriure fórmules, fins i tot manuscrites; exercicis de resposta oberta i autoavaluada i també integració amb Moodle.

En el taller farem una exploració de les capacitats de WIRIS QUIZZES, eina de qüestionaris matemàtics a Moodle. Construirem les nostres preguntes o modificarem preguntes que altres han compartit.

El laboratori de matemàtiques com a entorn d’aprenentatge

Jordi Font Gonzàlez – INS Baix a Mar (Vilanova i la Geltrú)

Roger Grau Roca – INS Baix a Mar (Vilanova i la Geltrú)

Experimentació, descoberta, conceptuació i demostració o formalització. Aquestes són les quatre etapes que un bon recurs didàctic hauria de tenir. On ho fem? Com ho fem? Què utilitzem? Aquestes preguntes, entre d’altres, són el punt de partida del laboratori Maria Antònia Canals de l’Institut Baix a mar. El laboratori és un espai on l’alumnat té disponible material per experimentar. El laboratori és un espai on l’alumnat pot treballar conjuntament. El laboratori és un espai de crear noves matemàtiques. El laboratori és … el que us calgui! Com hem creat el nostre laboratori? Què ens ha calgut? Quins problemes hem tingut? Què i com treballem en el laboratori? No descobrirem la sopa d’all però us compartirem la nostra recepta!

Document definitiu

 
 

Presentació i Exemples d’activitats

Fem de científics matemàtics a l’aula

Paula López Serentill – INS Sant Feliu de Guíxols (Sant Feliu de Guíxols)

En aquesta comunicació s’explicarà com es du a terme el laboratori matemàtic amb alumnes de secundària. Un dia a la setmana, els alumnes a l’aula de matemàtiques es transformen en científics matemàtics. Seguint el mètode científic, duen a terme investigacions relacionades amb els continguts matemàtics que s’estan treballant. A partir d’un objectiu i  recurs de suport, han de mirar de contestar les preguntes d’investigació formulades. Primer han de fer hipòtesis, després investigar, manipular i experimentar per extreure uns resultats i finalment redactar unes conclusions que donin resposta a les preguntes  inicials. Amb aquesta metodologia es pretén, per una banda, sistematitzar la utilització de recursos i treballar els continguts matemàtics d’una forma vivencial. Per altra banda, es vol aconseguir que els alumnes coneguin el mètode científic per tal que treballin amb rigor seguint una metodologia i pautes d’investigació.

Document definitiu

Nivell de possibles aplicacions didàctiques: Educació Infantil.

Responsable: Joan Ramon Riqué Hilinger

Punt de trobada inicial: 17:00 h, porta d’accés al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.  Baixada del Monestir, 9, 08034 Barcelona. Bus 63 i 68

Té una durada de dues hores.

 Activitats    El tresor de la reina Elisenda

Des de sempre l’Escola Betània-Patmos i el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes han tingut una vinculació que va més enllà de la mera situació geogràfica o de la planta octogonal de la torratxa de l’Escola i de la torre del campanar del Monestir.
El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada l’any 1327, amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II. L’edifici constitueix un dels millors models del gòtic català, tant per l’església com pel claustre de tres plantes, un dels exemples més espaiosos i harmònics d’aquest estil.

La visita que us proposem es divideix en dues activitats d’una hora de durada aproximadament cadascuna. D’una banda, realitzarem la visita guiada al Monestir i per una altra banda es vol presentar el projecte de col·laboració entre el Monestir i l’Escola Betània-Patmos a través del departament de ciències de l’Escola i relacionat amb les matemàtiques aplicades dins del propi monestir.

El projecte compta amb activitats per les tres etapes educatives, per això cal triar una de les tres etapes: infantil, primària, secundària.

Nivell de possibles aplicacions didàctiques: Educació primària.

Responsable: Joan Ramon Riqué Hilinger

Punt de trobada inicial: 17:00 h, porta d’accés al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.  Baixada del Monestir, 9, 08034 Barcelona. Bus 63 i 68

Té una durada de dues hores.

 Activitats    El tresor de la reina Elisenda

Des de sempre l’Escola Betània Patmos i el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes han tingut una vinculació que va més enllà de la mera situació geogràfica o de la planta octogonal de la torratxa de l’Escola i de la torre del campanar del Monestir.
El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada l’any 1327, amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II. L’edifici constitueix un dels millors models del gòtic català, tant per l’església com pel claustre de tres plantes, un dels exemples més espaiosos i harmònics d’aquest estil.

La visita que us proposem es divideix en dues activitats d’una hora de durada aproximadament cadascuna. D’una banda, realitzarem la visita guiada al Monestir i per una altra banda es vol presentar el projecte de col·laboració entre el Monestir i l’Escola Betània-Patmos a través del departament de ciències de l’Escola i relacionat amb les matemàtiques aplicades dins del propi monestir.

El projecte compta amb activitats per les tres etapes educatives, per això cal triar una de les tres etapes: infantil, primària, secundària.

Nivell de possibles aplicacions didàctiques: Educació Secundària.

Responsable: Joan Ramon Riqué Hilinger

Punt de trobada inicial: 17:00 h, porta d’accés al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.  Baixada del Monestir, 9, 08034 Barcelona. Bus 63 i 68

Té una durada de dues hores.

 Activitats    El tresor de la reina Elisenda

Des de sempre l’Escola Betània-Patmos i el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes han tingut una vinculació que va més enllà de la mera situació geogràfica o de la planta octogonal de la torratxa de l’Escola i de la torre del campanar del Monestir.
El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada l’any 1327, amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II. L’edifici constitueix un dels millors models del gòtic català, tant per l’església com pel claustre de tres plantes, un dels exemples més espaiosos i harmònics d’aquest estil.

La visita que us proposem es divideix en dues activitats d’una hora de durada aproximadament cadascuna. D’una banda, realitzarem la visita guiada al Monestir i per una altra banda es vol presentar el projecte de col·laboració entre el Monestir i l’Escola Betània-Patmos a través del departament de ciències de l’Escola i relacionat amb les matemàtiques aplicades dins del propi monestir.

El projecte compta amb activitats per les tres etapes educatives, per això cal triar una de les tres etapes: infantil, primària, secundària.

Carme García Caballero

Veient figures plegades amb paper hom intueix que la papiroflèxia pot ser una bona eina per a l’ensenyament de les matemàtiques. A més de l’estètica, la seva accessibilitat fa d’aquesta activitat un bon complement a les classes de geometria, tant a primària com a secundària.
En aquest taller es reflexionarà sobre els diferents usos que pot tenir la papiroflèxia a l’aula, i es plegaran figures concretes que es podran treballar amb alumnes de diferents nivells educatius.

Document definitiu

Proposta desenvolupada a l’ARC

Aprenentatge autònom de les matemàtiques a primer i segon d’ESO

Isabel Rivas Macián INS Caball Bernat (Terrassa)

L’activitat descrita consisteix a aprendre proporcionalitat i percentatges a l’aula de manera autònoma, és a dir, llegint informació sobre una unitat (fitxes, llibres, programes informàtics, internet) així com revisant exemples, resolent exercicis individualment i en grup, i portant un control exhaustiu de l’actitud i de la pròpia avaluació per part de l’alumnat, sense les explicacions ni correccions del professorat. L’autoavaluació es fa mitjançant graelles on l’alumnat pren nota de les puntuacions que s’atorga. El professorat realitza tasques de guiatge i conducció del procés, resolent dubtes quan és indispensable i avaluant l’alumnat amb una prova final objectiva. L’avaluació es fa de forma compartida entre l’alumnat i el professorat. Els resultats competencials són molt millors per a l’alumnat que ha treballat de forma autònoma a 1r i a 2n d’ESO en la unitat descrita.

Document definitiu

Un exemple d’ABP: Càlcul sobre rodes

Encarna Corral Navas FEDAC Cerdanyola (Cerdanyola del Vallès)

El projecte «Càlcul sobre rodes» és un projecte interdisciplinar, on intervenen les àrees de llengua, educació física, tecnologia i matemàtiques, adreçat als estudiants de 2n ESO, i on la finalitat és treballar les matemàtiques a través del context d’una sortida en bicicleta i que conclou amb una exposició oral de la proposta de cada grup d’alumnes. S’imparteix durant 1 hora setmanal de la matèria de matemàtiques al llarg dels tres trimestres.

Document definitiu

Annex

Manel Martínez Pascual – La Salle Bonanova (Barcelona)

Carlos Giménez Esteban – Escola Sant Gabriel (Viladecans)

Bebras és un concurs que es realitza en diferents països del món des del 2004 amb l’objectiu de treballar el pensament computacional i alhora, introduir la informàtica i les TIC des dels primers cursos de la formació dels alumnes fins al batxillerat. Aquest taller té com a objectius conèixer el propi concurs i la gestió de l’entorn de treball; accedir al banc de preguntes i crear qüestionaris propis per tal de treballar en línia amb els alumnes; analitzar el material que s’hi pot trobar i proposar una manera de presentar-lo als estudiants per treballar de forma col·laborativa les competències de l’àmbit matemàtic; crear preguntes de l’estil Bebras; i obrir un espai de reflexió i debat basat en la necessitat d’introduir el pensament computacional a l’aula i la seva relació directa per treballar l’estratègia en la resolució de problemes.

Document definitiu

#c2em5xarxa

Ponents:
Maite Navarro – IES Veles e Vents (Torrent)
David Obrador – IE Costa i Llobera (Barcelona)
Daniel Ruiz – Universitat de les Illes Balears (Palma)
Moderadors/Relators:
Àngel Alsina, Cecília Calvo I Iolanda Guevara
Què hauríem de compartir: experiències d’aula, resultats de la recerca, propostes
de canvi…?
Quines serien les eines tecnològiques més adequades per a fer possible un
intercanvi professional àgil i eficaç?
Com es pot articular una proposta concreta per tal de mantenir i expandir els
contactes sorgits del C2EM?

Isabel Sorigué Ric – Escola Diputació (Barcelona)

L’objectiu d’aquest taller és donar a conèixer el programa GeoGebra com una eina més a utilitzar en les aules dels nostres alumnes més joves a l’hora de treballar la geometria, considerant el taller com una iniciació a GeoGebra.
GeoGebra és una eina TAC que considerem molt potent perquè amb ella podem treballar les matemàtiques  de manera dinàmica i interactiva. Permet als alumnes modificar i desplaçar figures en 2D i, a més a més, veure les de 3D des de diferents punts de vista.  En el taller practicarem aquest dinamisme i interactivitat utilitzant les eines bàsiques de GeoGebra mitjançant exemples d’activitats pràctiques portades a les aules d’Infantil i Primària que no pretenen ser referents sinó mers exemples.
Descobrirem com donar vida a les figures estàtiques (llibres) per apropar-les a les reals.

Document definitiu

Francesc Xavier Alegria Folch -Escola Guillem Fortuny (Cambrils)

Lucia Cabello Rimbau – Escola Guillem Fortuny (Cambrils)

Aquest taller vol ser una mostra de com podem, a les nostres classes, fer una proposta de treball que provoqui curiositat i proposi reptes, donant suficient temps per a poder fer proves, investigant i reflexionant, per tal d’ajudar als nens i nenes a anar construint els seus aprenentatges. Tot això, proposant situacions engrescadores que desenvolupin en els alumnes actituds de plaer vers les matemàtiques, i els animi a utilitzar el llenguatge matemàtic com una eina potent de comunicació.
En aquest taller imaginarem, manipularem i transformarem objectes de la vida real, fàcils d’aconseguir com són les capses, en un ambient de resolució de problemes que ens permetrà treballar els diferents continguts del bloc d’espai i forma, connectar continguts de diferents blocs i que ens motivarà a portar-ho a la pràctica docent a l’aula.

Document definitiu

Dels cargols a l’hèlix

Mariona Torres i Canals – Escola Maria Mercè Marçal (Mataró)

Presentació de l’experiència duta a terme a 2n d’Educació Primària a l’Escola Montserrat Solà, fruit de la curiositat que va suscitar als nens i nenes del grup trobar-se que, en el terrari de l’aula on només hi havia un cargol portat per una companya, n’hi havien nascut una quinzena més. La investigació del perquè havia succeït, porta a un seguit d’experiències globalitzadores (llengua, medi, visual i plàstica, i matemàtiques) i que acaba desembocant, a través de l’observació de la closca, a la descoberta de l’espiral, de l’hèlix i l’experimentació amb aquestes formes, així com també al coneixement de les matemàtiques dins de la natura i a la manipulació d’estris com el compàs.

Document definitiu

Teie, quina estora vols? (Quina és la millor proposta)

Montserrat Canet – Escola Maria Mercè Marçal (Mataró)

A partir d’una observació dels alumnes de 4t en veure que els nens i nenes de Ed. Infantil s’asseien a terra a la classe de música van decidir buscar la solució a aquest problema. Així és com trobem el ‘Paviplay’ rajoles de goma ensemblables que ens permetran cobrir la superfície necessària i treure-la fàcilment quan no la necessitem.
Aquest treball ens ha permès fer un treball interdisciplinari. Dins l’àrea de matemàtiques s’han fet activitats que engloben tots els blocs curriculars. A nivell de llengua s’ha treballat tant l’expressió oral com l’escrita: ha calgut argumentar les propostes fetes, discutir-les, buscar solucions, arribar a acords i presentar propostes. Per últim, aprendre a presentar una proposta formal davant del Consell Escolar i a defensar-la. El treball en equip ha estat fonamental en tot el procés.

Document definitiu

Agnès Llovet – Escola Maria Mercè Marçal (Mataró)

Anna Maria Torrent – Escola Montagut (Santa Susanna)

El taller es basa en el treball de la numeració, el càlcul i la resolució de problemes al segon cicle d’Educació Infantil, i el que pretenem es fer reflexionar als mestres sobre la utilització de diferents materials per treballar el pensament lógico-matemàtic.
Aquest taller consta de dues parts complementàries entre elles. La primera part està dedicada a mostrar i manipular uns determinats materials. La segona part està enfocada a reflexionar sobre l’ús d’aquests materials. Serà un taller participatiu on s’escoltaran les aportacions que facin els assistents i es mostraran imatges i vídeos basats en la nostra pràctica docent amb aquests tipus de materials.
L’objectiu és oferir propostes per treballar la numeració, el càlcul i la resolució de problemes d’una manera més motivadora, divertida i competencial.

Document definitiu

Presentació

Gimcana pel dia de Pi en el Parc de Can Mercader

Laia Miró Manasanch – INS Joan Bru Dieu (La Seu d’Urgell)
Luis Cros Lombarte – Escola Pia Sarrià-Calassanç (Barcelona)

En aquesta comunicació volem presentar una experiència que vam realitzar conjuntament dos grups de primer de l’ESO de l’Institut Joan Brudieu i un grup de primer de l’ESO de l’Escola Pia de Sarrià-Calassanç.
Tots dos col·legis fèiem la visita al museu de les matemàtiques de Catalunya MMACA a Cornellà de Llobregat i vam decidir que podia ser una experiència molt enriquidora que els alumnes fessin una gimcana/activitat fent equips formats per un alumne de cada grup.
La visita la concretem pel 14 de març, dia de Pi, i aprofitem la coincidència amb aquesta efemèride perquè les proves de la gimcana tinguessin algun element que inclogués el nombre Pi.
El més potent de l’activitat va ser observar com els alumnes compartien els seus aprenentatges per poder resoldre totes les proves tenint en compte que havien treballat blocs de continguts diferents en els dos centres.

Document definitiu

La GINCAMÀTICA: una manera divertida d’aprendre matemàtiques

Joana Guijosa Pibernat – INS Ramon Casas Carbó (Sentmenat)

La Gimcamàtica és una gimcama de matemàtiques on hi participen més de 300 alumnes d’un mateix municipi, alumnes de 6è de primària i 1er d’ESO. Cada 4 alumnes elaboren proves de contingut matemàtic entorn a un tema en comú. Per començar la gimcamàtica aquest grups es divideixen en dos: dos alumnes passen a fer les proves de la resta de companys i dos es queden explicant la prova als participants. Després intercanvien els rols. L’objectiu: passar-ho bé i divertir-se fent el màxim possible de proves!

Document definitiu

Florenci Pla Altisent – Universitat d’Andorra (Sant Julià de Lòria)

En aquest taller es combinaran trucs matemàtics amb anuncis que tenen component matemàtic i també amb algunes pinzellades d’humor matemàtic.
L’objectiu del taller (100% participatiu) és veure quins conceptes matemàtics hi ha darrere de cada truc i quines són les possibilitats pedagògiques de la Magmàtica

Document definitiu

#c2em4imatge

Ponents:
Claudi Alsina – ETSAB Universitat Politècnica de Catalunya (Barcelona)
Xavier Jarque – Societat Catalana de Matemàtiques
Josep Lluís Pol – INS Marratxí (Marratxí)

Moderadors/Relators:
Anton Aubanell, Carme Aymerich I Montserrat Torra

Quina relació hi ha entre matemàtica escolar i percepció social de les matemàtiques?
Com es pot contribuir a l’ensenyament de les matemàtiques des de fora de
l’escola i des de formats no acadèmics?
Quines accions es poden fer per millorar la imatge social de les matemàtiques?

Matemàtiques i valors, conjunts disjunts?

Lluís Mora Cañellas – CESIRE-CREAMAT

Quins valors transmetem com a mestres i professors de matemàtiques? Mostrarem com, amb una selecció acurada de les activitats, i una metodologia d’aula adequada, el treball en valors té lloc a l’àrea de matemàtiques. Hi podem contribuir en aspectes de l’àmbit Cultural i Històric, de l’àmbit SocioPolític i d’altres aspectes més personals. Mostrarem el lligam que hi ha entre els valors, qualitats que donen valor, que treballem en aquests àmbits i un aprenentatge que inclogui saber, saber fer, ser i conviure. Es mostraran exemples d’activitats lligades a la història i la cultura, al treball per projectes i a la resolució de problemes, que ens ajudaran a introduir i aprofundir en aquestes qualitats que fan més estimable el treball matemàtic que portem a terme. A més, seran activitats transversals pel que fa al nivell educatiu en el qual podem aplicar-les i estan perfectament adaptades al currículum competencial amb el que treballem.

Document definitiu

Material+Emocions+Activitat=Recurs

Enric Castellà – INS Miquel Biada (Mataró)

La intenció de la comunicació és mostrar que si fem viure experiències mentre aprenem, els coneixements s’assimilen més fàcilment. Per mostrar-ho, proposem treure activitats fora de l’aula i sortir al carrer. I d’aquesta manera insistir en la importància de fer viure emocions mentre transmetem els coneixements.
Utilitzarem un esquema de plantejament de problemes, on no donem totes les dades necessàries al principi, ni la mateixa pregunta del problema. Els propis alumnes fan les preguntes després de plantejar una situació (Matemàtiques en 3 actes).
Acabarem donant importància a les TIC, com a complement a l’activitat fora de l’aula amb l’ús del Geogebra. Insistint en la necessitat d’utilitzar eines amb llicències lliures a l’aula, coincidint amb la filosofia del congrés.

Document definitiu

Annex

Dolors Rubirola Sitjas
Marta Aragüés Vidal

“On n’hi ha més?”
“On n’hi cap més?”
“M’ha sobrat sopa, en quin pot la guardo?”
Ja sigui des del punt de vista del material o del recipient que el conté, realitzarem diferents activitats per treballar la noció de capacitat i volum.
De la mateixa manera que és bàsic entendre la noció de quantitat també és molt important treballar la percepció de volum.
Podreu realitzar activitats d’estimació, transvasament, comparació, ordenació, equivalència, mesura indirecta, triatge, classificació…

Document definitiu

Presentació

Maite Ribes i Piñol – Escola Can Manent (Cardedeu)

Gemma Saderra i Estellers – Escola Can Manent (Cardedeu)

L’experiència que presentem se centra en una experiència internivell, dins el treball transversal d’escola, sobre geometria en dues dimensions que s’inicia amb la immersió a p3 de l’alfabet visual: punt i línia, continuant a CI amb la xarxa de línies i els teixits , a CM amb figures i simetries que esdevenen pintures, fins arribar a CS on apareixen els polígons com a regió i n’estudiem els girs i les propietats dels seus angles per acabar esdevenint mosaics artístics inspirant-nos en Escher.
L’objectiu bàsic d’aquesta activitat és oferir als alumnes un espai de vivència i de descoberta creativa on interactuen els continguts clau del taller. Manipulant regle, escaire, cartabó, llapis, goma i fulls de paper es matematitzen continguts i apareix l’art.

Document definitiu

Kaouthar Boukafri – Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra)

Montserrat Prat – Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra)

A la formació inicial de mestres ens trobem amb estudiants que presenten perfils molt diversos respecte a la relació que tenen amb les matemàtiques. Els estudis previs, les vies d’accés a la universitat o els nivells de comprensió i assoliment de les matemàtiques, són alguns dels aspectes que tenim en compte a l’hora de planificar què i com impartir les assignatures dels grau de primària i infantil. El nostre objectiu és, per una banda, reflexionar sobre la professió de mestre; i per altra banda, ser rigorosos amb els conceptes i procediments matemàtics. En la present comunicació ens centrarem en el grau d’educació infantil, on totes les autores hi impartim docència, i descriurem la metodologia de treball que seguim i alguns dels aprenentatges que es poden assolir amb cadascuna de les activitats que proposem.

Document definitiu

Gemma Boronat – Escola Sagrada Família (Caldes d’Estrac)

Manipulació i experimentació com a base de l’aprenentatge de conceptes matemàtics. Aquesta és la idea que segueix l’equip  d’educació infantil i cicle inicial de l’Escola Sagrada Família de Caldes d’Estrac a l’hora de programar activitats matemàtiques. Per afegir un plus de motivació a aquestes activitats, des de fa 3 cursos l’escola disposa del laboratori de llum, un espai on comptem amb llum blanca (taules de llum, retroprojector), llum negra, i una dotació de materials fluorescents i transparents/translúcids. Les activitats manipulatives de sempre amb un punt màgic.

Document definitiu

Ana Mª Gázquez López –  Col·legi Pineda (L’Hospitalet de llobregat)

L’Scratch, a Cicle superior de primària, permet millorar el raonament lògic matemàtic i fer una iniciació a la robòtica. L’aplicació Scratch és una eina atractiva per als alumnes i molt intuïtiva. De manera deductiva, els alumnes adquireixen les eines pròpies d’Scratch (controls, moviments, sensors, variables, operadors…) a la vegada que interioritzen conceptes matemàtics com la seqüència, la proporcionalitat i la importància dels angles. A partir de l’ús de l’ordinador i/o iPad, fomentem el pensament científic i la creativitat des del llenguatge matemàtic. La metodologia emprada és treball cooperatiu amb suport de dues professores (llenguatge vehicular anglès). A partir del procés tecnològic han de fer una història o joc amb un protagonista que s’ha de moure dins del sistema de coordenades que el grup ha descobert mitjançant el mètode heurístic.

Document definitiu

Sònia Esteve Frigola – Universitat de Vic (Vic)

Isabel Sellas Ayats – Universitat de Vic (Vic)

Helena Domènech Puig – Escola Xoriguer (Centelles)

Núria Fossas Colet – Escola Xoriguer (Centelles)

Sovint en l’ensenyament de la multiplicació es dediquen molts més esforços i temps al coneixement procedimental que no pas al coneixement conceptual. Tenint en compte que aquests coneixements es desenvolupen de forma iterativa i que té més influència el coneixement conceptual sobre el procedimental que no pas a la inversa, es va voler avaluar com 53 alumnes de tercer, quart i cinquè de primària representaven grups iguals, representaven 7×3 i inventaven un problema que es resolgués fent 7×3. S’evidencien dificultats tant a l’hora de proposar una representació per a 7×3, com per a traslladar aquesta representació a un context real. En alguns casos però, el context real ajuda a poder proposar una representació de 7×3.

Document definitiu

Santi González – Escola Frederic Mistral -Tècnic Eulàlia (Barcelona)

Les activitats d’aprenentatge-servei són unes d’activitats que fem a l’escola ja fa més de quatre anys. Alumnes de secundària i batxillerat es desplacen a la primària i el parvulari i plegats realitzen una activitat enfocada a treballar una part concreta del currículum. En totes elles es barregen il·lusió, cooperació i aprenentatge i on el fet de compartir entre uns i altres una bona estona, es converteix en una experiència molt gratificant, al mateix temps que molt enriquidora. En aquesta comunicació , presentem el global d’activitats que fem des de les diferents assignatures, la filosofia que hi ha al darrera i desglossem amb més detall les que proposem des del departament de matemàtiques, fent activitats bàsicament d’espai, forma i mesura i enfocades a alumnes de 6è de primària i parvulari.

Document definitiu

Annex

Teresa Calabuig i Serra   – Universitat de Girona (Girona)

La formació inicial dels mestres en matemàtiques té diverses vessants. Podem servir-nos de classes magistrals, de classes taller, de treball autònom de l’estudiant, de les seves pràctiques a l’escola i també dels treballs de curs que, en grup o de manera individual, realitzaran durant la carrera a les assignatures lligades a l’educació matemàtica. Aquí es presenten un seguit de propostes de treballs de curs que fan referència, en una primera part, a assignatures troncals de la seva formació i, en un segon bloc,  a assignatures optatives.
S’han exposat, dins del primer bloc, en ordre creixent de complexitat dins dels estudis per poder-los situar en el moment formatiu idoni de l’alumne segons si és a l’inici de la seva formació o s’acosta al final del grau. En totes elles es busca la connexió de l’educació matemàtica amb la formació integral del mestre com a professional i com a persona.

Document definitiu

Beatriz Rodríguez Martín – Col·legi Pineda (L’Hospitalet de llobregat)

Aquesta comunicació presenta la matèria d’educació física com un context significatiu per desenvolupar la competència matemàtica de l’alumnat mitjançant el treball cooperatiu. Per a això, es mostra la intervenció didàctica utilitzada en una recerca d’estudi de casos, aplicada a tres classes de 4t d’Educació Primària, durant el curs 2013-14. En l’anàlisi s’han pogut identificar i definir diferents situacions d’ensenyament i aprenentatge generades durant tot el procés de resolució de les situacions-problema plantejades, que mostren evidències de com es desenvolupen diferents habilitats específiques de la competència matemàtica.

Document definitiu

M. Carme  Roures Márquez – INS Manuel de Montsuart (Lleida)

El TxT és un canvi metodològic que ens ha comportat al centre un canvi organitzatiu. Ha estat el resultat de plantejar-nos com podríem millorar l’adquisició de les Cb a l’ESO.
Entenem una tasca com: una seqüència didàctica organitzada de manera que proposa i ajuda a l’alumnat a realitzar una activitat contextualitzada complexa, relacionada amb les diferents àrees del coneixement, que inclou eficaçment: objectius didàctics, continguts, activitats, Cb, espais, materials, criteris i instruments d’avaluació i que comporta una experiència vital pel propi alumne i pel grup.
En la comunicació es presenten les característiques d’aquest canvi, que afavoreix la interdisciplinarietat de les activitats, es descriu una tasca en concret, es posen en relleu les aportacions que es fan des de les matemàtiques i es completa amb una valoració final.

Document definitiu