Com dissenyar la gamificació en l’aula?

Anna Puig – Facultat de Matemàtiques – Universitat de Barcelona (Barcelona)

Inmaculada Rodriguez Facultat de Matemàtiques – Universitat de Barcelona (Barcelona)

Johan Baldeon – Facultat de Matemàtiques – Universitat de Barcelona (Barcelona)

Actualment la gamificació, o el fet d’integrar components de joc en activitats no lúdiques, ha esdevingut una tendència en l’entorn de l’educació. Encara que introduir elements de joc a l’aula no és una idea nova, segueix sent vàlida per a motivar més als estudiants, implicar-los en el procés d’aprenentatge i transformar-los en subjectes actius en el procés. Per tal de gamificar una classe o un curs de forma efectiva, cal dissenyar el procés amb cura i amb eines adaptades als perfils dels estudiants i als objectius d’aprenentatge. En aquesta comunicació presentem les etapes principals del disseny de gamificació i una guia proposada recentment en el context particular de l’educació (LEarner-centered GAmification Framework – LEGA), que facilita el disseny de la gamificació per part dels docents.

Document definitiu

Integrant jocs seriosos a l’aula: una eina d’ajut al professorat

Anna Puig Facultat de Matemàtiques – Universitat de Barcelona (Barcelona)

Inmaculada Rodríguez Facultat de Matemàtiques – Universitat de Barcelona (Barcelona)

En els darrers anys, els jocs seriosos en l’aprenentatge de matemàtiques han anat prenent protagonisme en l’aula i fora d’ella i sovint s’han utilitzat per a comprendre relacions espacials de figures geomètriques, mecanitzar càlculs i per a veure aplicacions reals de conceptes com són les fraccions i els nombres reals. L’atracció especial dels videojocs per part dels nens de primària i de secundària és un incentiu en l’ús d’aquestes eines didàctiques. Generalment però, els jocs que es troben en xarxa són poc modificables pel docent, el seu contingut és fixe i poc adaptable a l’aula, i tampoc permeten un seguiment automàtic dels progressos del jugador. En aquest treball es presenta el disseny de jocs seriosos RPG (Role Playing Game) dedicats a l’ensenyament de fraccions i geometria, així com una eina dirigida als docents per a poder-los configurar.

Document definitiu

La gamificació de l’aprenentatge de l’estadística

Marina Vives Mestres – Universitat de Girona (Girona)

Glòria Mateu Figueras – Universitat de Girona (Girona)

Pepus Daunis i Estadella – Universitat de Girona (Girona)

Després d’explicar les diapositives finals d’un tema d’estadística, presentem el joc i animem a l’audiència a participar. El joc consisteix a competir per equips en una cursa espacial. Cada equip té un color diferent i els respectius coets avancen quan s’encerten les preguntes test prèviament preparades pels professors. L’enviament de respostes es fa mitjançant el mòbil, l’ordinador o la tauleta a través de l’aplicatiu informàtic Socrative. El professorat incentiva la competició i l’esperit de superació. En acabar la cursa es miren els resultats i, el més important, s’analitzen els errors. Això permet comprovar si s’han adquirit els conceptes exposats a classe, consolidar els ja assolits i repassar els que no. Finalment es presenten breument les bases de la gamificació i es posen a disposició eines per a dissenyar una experiència de gamificació.

Document definitiu

Glòria Mateu Figueras,  Pepus Daunis i Estadella, Marina Vives Mestres – Dept. d’Informàtica, Matemàtica Aplicada i Estadística, Universitat de Girona

Les dades composicionals són vectors les components dels quals representen proporcions respecte d’un total, per tant la seva suma és una constant. Aquesta restricció condiciona la metodologia per a la seva anàlisi estadística. En aquesta taula s’introdueix, amb un exemple pràctic molt senzill, què són les dades composicionals. Es veu que les composicions de 3 parts es poden representar en un diagrama bivariant anomenat ternari. A través d’altres exemples es  mostra com les dades composicionals són present en moltes disciplines científiques com per exemple la geologia, medicina o enginyeria entre d’altres. S’introdueix de forma intuïtiva la distància d’Aitchison com a mesura adaptada a les dades composicionals. Finalment es visualitzen conceptes de paral·lelisme o ortogonalitat amb una mesura no clàssica.

Document definitiu