Joana Villalonga Pons – Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra)

Jordi Deulofeu Piquet – Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra)

Amb aquesta comunicació es pretén destacar algun dels aspectes en què l’ús d’una adequada base d’orientació per resoldre un problema pot esdevenir una bona pràctica en l’adquisició de la competència en resolució de problemes. Es presentaran les evidències d’ús d’una base d’orientació en la resolució de dos problemes per alumnes de 6è de Primària i 1r d’ESO a partir de les quals s’observa com aquesta pràctica, no només esdevé una eina positiva per a l’alumnat en la finalitat pretesa, sinó també pel propi professorat implicat a l’hora de dissenyar i adequar les eines considerades (els problemes i la base d’orientació). Concretament, centrarem la nostra reflexió en l’anàlisi d’una de les nou dimensions que conformen la base d’orientació utilitzada: la detecció dels moments en què l’alumnat s’entrebanca en resoldre el problema.

Document definitiu