• Infantil (Cicles 0-3 i 3-6)
• Primària
• Secundària obligatòria
• Batxillerat i Formació professional
• Universitat i formació docent inicial
• Educació no formal, fora de l’aula
• Formació d’adults i en ambients especials (rural, hospitalari, domiciliari …).

Franja del Congrés dedicada als i les docents de l’etapa 0-3

Seguint la idea ja iniciada al C²EM 2016 per atendre la dificultat d’assistència dels i les docents d’aquesta etapa, i per promoure’n la participació activa, l’organització del Congrés preveu concentrar totes les aportacions (comunicacions i tallers) d’aquest cicle en una mateixa franja horària (dimarts 8 de juliol) dins del fil dedicat a la franja educativa 0-8. En aquest cas s’establirà una quota reduïda per a aquests/es docents.

El C²EM 2025 estarà organitzat al voltant de nou fils temàtics. A l’inici del congrés es farà una presentació del fil i, al final, un debat que ajudarà a elaborar les conclusions del C²EM. A cada franja horària dels blocs de comunicacions i tallers, hi haurà una activitat relacionada amb cadascun dels fils. D’aquesta forma serà possible que, si és d’interès, es podrà seguir un sol fil durant tot el congrés. Us animem a fer-ho i col·laborar en els debats relacionats amb el fil seguit. Aquests fils s’organitzen en quatre grups i acompanyant a cada fil s’han redactat tres qüestions orientatives sobre el seu contingut. 

Unitat de l’educació matemàtica

• Fil 1: L’educació matemàtica a les primeres edats (0-8). 
  • El coneixement a les primeres edats és molt global. Cal incorporar la mirada matemàtica a les situacions d’aprenentatge d’ençà de l’escola bressol?
  • En la franja 0-8 hi ha una gran diversitat en les experiències prèvies i graus de desenvolupament matemàtic de l’alumnat. Com podem treballar de manera que tothom s’hi senti inclòs i progressi?
  • Quines són les experiències i coneixements centrals en matemàtiques que s’haurien de prioritzar en aquesta franja educativa?
• Fil 2: La transició entre etapes educatives: continuïtat, temàtiques transversals, coordinació… 
  • Quina seria la progressió en els sabers i els processos matemàtics que donaria coherència i sentit a l’aprenentatge matemàtic?
  • Quins efectes pot tenir disposar d’una línia pedagògica de centre en l’aprenentatge de matemàtiques?
  • Com es reflecteix el sentit algebraic en el treball dels altres sentits matemàtics a infantil, primària i secundària?

Dins de l’aula

• Fil 3: Matemàtiques per a tothom: planificació, gestió i avaluació. 
  • Quines tipologies d’activitats i suports ens permeten atendre la diversitat creixent a les nostres aules? 
  • Com ha de ser la gestió d’activitats i d’aula per a facilitar l’aprenentatge individual significatiu, tant des de la mirada del docent com de l’alumnat?
  • Quins instruments necessitem per poder recollir, de manera sostenible, evidències que ens permetin dur a terme accions per millorar de forma contínua el cicle de planificació, gestió i avaluació, i ajudar als aprenentatges de l’alumnat?
• Fil 4: Relacions entre competències, processos i sabers matemàtics. 
  • Què hem de tenir en compte per a fer propostes que integrin els sabers i els processos matemàtics i com actuen els estudiants a l’aula quan les treballen?
  • Quin paper tenen els sabers i els processos matemàtics en la construcció i desenvolupament de la competència matemàtica?
  • De quina manera podem afavorir que l’avaluació consideri els processos i els sabers matemàtics dins d’un enfocament competencial?
• Fil 5: Matemàtiques i contextos: a l’aula de matemàtiques, a l’aprenentatge basat en projectes i en les STEAM. 
  • Quines característiques ha de tenir un projecte per tal d’afavorir aprenentatges matemàtics rellevants?
  • Quins són els contextos que plantegen problemes rics i que es poden resoldre mitjançant les matemàtiques?
  • Com podem seduir als docents d’altres disciplines per dur a terme activitats o projectes on les matemàtiques tinguin un paper central?

Novetats curriculars 

• Fil 6: Les emocions en l’aprenentatge de les matemàtiques: sentit o competència?
  • Quines característiques ha de tenir una activitat per facilitar l’aprenentatge de destreses socioemocionals?
  • Per a què l’alumnat assoleixi destreses socioemocionals, és suficient un bon acompanyament i atenció socioemocional per part del professorat?
  • Com influeixen les creences (de l’alumnat, dels docents, de la societat…) sobre l’activitat matemàtica en el procés d’aprenentatge de l’alumnat?
• Fil 7: Pensament computacional i matemàtiques: relacions, interseccions, diferències… 
  • Què entenem per pensament computacional en l’educació matemàtica?
  • Com superem les dificultats per integrar el pensament computacional a l’aula de matemàtiques?
  • En quina mesura el pensament computacional pot ajudar la manera com ensenyem i aprenem matemàtiques?

Creixement professional 

• Fil 8: Formació docent: formació inicial i contínua del professorat de matemàtiques, el treball en xarxa com a eina de millora i relació amb la recerca educativa.
  • Quines característiques hauria de tenir la formació inicial de les persones que impartiran docència matemàtica en les diferents etapes educatives?
  • Quines característiques hauria de tenir una formació contínua de les persones que imparteixen docència matemàtica en les diferents etapes?
  • Com es pot identificar el tipus de formació contínua que es necessita per a millorar la docència matemàtica?

Fora de l’aula 

• Fil 9: Matemàtiques més enllà de l’aula (alumnes, famílies i societat). 
  • Quins formats i canals hem d’explorar, des de la comunitat matemàtica, per millorar la imatge social de les matemàtiques i de la seva educació?
  • Quines iniciatives es poden impulsar per tal que l’alumnat contribueixi a fomentar l’interès de la societat envers la matemàtica i l’educació matemàtica?
  • Com podem apropar l’educació matemàtica escolar a les famílies?