Amb la intenció de fer una petita campanya de divulgació matemàtica, s’ha organitzat un cicle de deu conferències amb la col·laboració de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.  El cicle consta de deu conferències, amb temes i conferenciants molt diversos, que es realitzaran a diferents biblioteques.lectura Podeu veure el programa complet si continueu llegint

  • “Diuen que Pitàgores va ser el primer que va intentar establir un vincle directe entre la música i les matemàtiques. Des d’aquell moment molts altres matemàtics van intentar afinar, mai millor dit, les relacions entre tots dos mons. Un d’ells, Leibniz, va arribar a dir que la música és una forma de comptar sense adonar-te que ho fas. Pitàgores parlava de la “música de les esferes”; nosaltres intentarem entrar a les “esferes de la música” veient com, a partir del càlcul amb fraccions i amb unes gotes d’harmonia, podem construir l’escala musical. Tot plegat amb una mica d’acompanyament musical.”

    “Tota teoria matemàtica, per molt abstracte que sigui, acaba tenint aplicacions. Aquest és el cas de les matemàtiques aplicades a la resolució de jocs, tant d’estratègia com d’atzar, que en ple segle XX portà al naixement de l’anomenada teoria de jocs. Els jocs esdevenen eines per a modelitzar i tractar de resoldre situacions de l’economia, la política, la publicitat o fins i tot l’ecologia. És l’entrada de les matemàtiques a l’anàlisi de la presa de decisions.”

    “Nombres, mesures i geometria permeten cuinar millor? La resposta és si. Veurem com i visitarem els aspectes més bonics on les matemàtiques es posen al servei de fer possible una cuina de qualitat i…molt creativa.”

    “Farem un viatge pels camins de la geometria, proporcions i d’altres elements que ens envolten en el sí de l’art. En el recorregut visitarem alguns aspectes quotidians que impliquen les matemàtiques amb l’art.Observarem “figures impossibles”, objectes amb tres dimensions, com la fotografia esdevé art, el paper dels clàssics, la influència de les matemàtiques en la pintura i les obres d’art (en especial els quadres i les escultures) i òbviament la proporció àuria i el seu aliat: el número d’or. Respondrem preguntes del tipus: Quina relació hi ha entre les proporcions de la targeta VISA i el quadre de la Mona Lisa?. Quina relació hi ha entre Albert Durer i La Sagrada Família?”

    “El comerç electrònic segur planteja la necessitat d’amagar les nostres dades a ulls massa curiosos. No és un problema nou. A l’any 500 aC trobem els primers sistemes per xifrar (RCZLUL) missatges. Però si s’intercepta un missatge en clau algú el voldrà desxifrar (XYMRCZLUL). Caldrà inventar-se una altra clau que, ben segur, serà novament trencada. Aquesta és la guerra contínua que mantenen els inventors de claus (criptògrafs) i els seus “desentranyadors” (criptoanalistes). Molts matemàtics i molta matemàtica han estat protagonistes, a tots dos bàndols, d’aquestes batalles. Intentarem revisitar alguns capítols d’aquesta història entre l’antiguitat i la màquina ENIGMA utilitzada a la 2a guerra mundial.”

    “La matemàtica a Europa ha evolucionat, per diferents camins els darrers segles, segons les necessitats dels nostres avantpassats. Al principi del segle XXI ens trobem davant del repte de fer una matemàtica més adequada i funcional de la que van fer els nostres avis.
    La conferència, mostrarà a partir d’anècdotes i situacions numèriques curioses i divertides, l’evolució de l’aritmètica aquests darrers anys. Es presentaran jocs de prestidigitació matemàtics, que sorprendran grans i petits”

    “A qui no li agrada la màgia? Qui no s’ha preguntat alguna vegada….i això com es fa?. De fet, aquesta és la mateixa pregunta que es fan els matemàtics davant d’un problema. Veurem la connexió entre aquestes dues disciplines aparentment tan distants i veurem com es pot aplicar la matemàtica per a crear veritables efectes màgics. La màgia es converteix així en una aplicació lúdica de les matemàtiques i en una altra manera creativa de gaudir amb elles.”

    “Presentem corbes generades a partir de moviments geomètrics (cicloide, epicicloides i hipocicloides) que es poden generar en la pràctica. Juguem amb diferents tipus d’aquestes corbes a partir de parelles de cercles de diferents radis. Ens fixem en l’aspecte de moviment relatiu d’un dels cercles en relació a l’altre. (Normalment se’n considera un de fix i l’altre mòbil però és interessant invertir els papers). Utilitzem aquests aspectes per parlar d’aplicació al sistema Sol-Terra i visualitzar les definicions de dia solar i dia sideri. També posem exemples de planetaris i comentem la seva aplicació als molins de vent generadors d’electricitat i a les bicicletes elèctriques.
    En la xerrada utilitzem material físic que ajuda a entendre les explicacions ”

    “Malauradament molts són els errors que fem a la vida quotidiana i que fan constanment els mitjans de comunicació quan es fan referències a resultats matemàtics. Veurem molts exemples divertits i reflexionarem sobre com fer-ho millor.”

    “Molt hem sentit a les tertúlies radiofòniques i televisives sobre els aspectes matemàtics que corresponen a les lleis electorals, és a dir, sobre la proporcionalitat o no entre el nombre de vots obtingut pels diferents partits i els escons que els corresponen, sobre si la llei D’Hondt és proporcional o no, sobre com és que es pot tenir la majoria absoluta amb menys del 50 % dels vots, sobre si cal o no una nova llei electoral… A partir de la normativa vigent, mostrarem tot el procés que hi ha des que es convoquen les eleccions fins a saber quines són les persones que representaran cada circumscripció al Parlament (Espanyol, Català) o al nostre municipi, el que ens prermetrà fer observacions sobre els aspectes més decisius d’aquestes lleis.”

    “El calendari està present contínuament a les nostres vides controlant el pas del temps, posant data als nostres records, organitzant les nostres activitats, estructurant la nostra història, adornant amb espurnes d’il·lusió el nostre futur… Tanmateix ens resulta tan habitual, tan familiar, que potser no li donem la importància que es mereix i no som conscients de l’esforç que ha calgut fer, des de la ciència, i en particular des de les matemàtiques, per anar-lo ajustant progressivament. La nostra passejada intentarà retre un petit homenatge a aquest esforç: resseguirem, sense cap pretensió d’exhaustivitat, els passos del seu desenvolupament per anar aconseguint adaptar, decimal a decimal, la durada de l’any civil a la de l’any natural. Una aventura formidable que demostra que el calendari és molt més que aquell bloc de paper que tenim penjat a cuina!”

Deixa'ns un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots fer servir aquestes etiquetes HTML:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>